pelviterapia.lleida@gmail.com | 668526805
Quan el cos compensa per continuar avançant.
La biomecànica estudia com el cos es mou, distribueix les càrregues i s’adapta davant les exigències del dia a dia. Lluny de la idea d’un cos rígid o “mal alineat”, la fisioteràpia actual entén les articulacions com part d’un sistema connectat i dinàmic on músculs, cervell i moviment treballen conjuntament. En aquest article explorem com la biomecànica ajuda a comprendre el dolor i per què, en casos com el dolor lumbar, el problema sovint no depèn només d’una estructura concreta, sinó de la manera com el cos gestiona el moviment i les càrregues.
Laura Buil Godia
5/22/20264 min read
Quan una articulació fa mal, és habitual pensar que alguna cosa “s’ha desgastat”, “s’ha desviat” o “s’ha bloquejat”. Sovint imaginem el cos humà com una estructura rígida, gairebé com una màquina formada per peces independents. Però el cos és molt més complex, adaptable i dinàmic del que sembla.
Cada vegada que caminem, ens ajupim, aixequem pes o simplement canviem de postura, les articulacions, els músculs i el sistema nerviós treballen conjuntament per gestionar forces, estabilitzar el cos i permetre el moviment. Entendre com es produeix aquesta interacció és precisament el que estudia la biomecànica.
La biomecànica és la disciplina que analitza com es mou el cos humà i quines forces actuen sobre ell. Combina coneixements d’anatomia, física, fisiologia i neurociència per entendre com els teixits suporten càrregues i s’adapten al moviment.
Però la biomecànica moderna va molt més enllà de “mesurar postures”. No només estudia ossos i articulacions, sinó també la manera com el cervell organitza el moviment, com el cos compensa davant del dolor i com els teixits s’adapten a les demandes del dia a dia.
En fisioteràpia, aquesta mirada és essencial perquè permet entendre el cos de forma global. Moltes vegades, el lloc on apareix el dolor no és necessàriament l’origen del problema. Una limitació de mobilitat en una articulació pot provocar que una altra estructura assumeixi més càrrega de la que pot tolerar.
Per exemple, una persona amb poca mobilitat de maluc pot acabar movent excessivament la zona lumbar quan s’ajup o camina. Amb el temps, aquesta adaptació pot augmentar la sensibilitat de la columna i contribuir al dolor.
Això ens ajuda a entendre una idea important: les articulacions no treballen soles. El cos funciona com una cadena connectada on cada segment influeix sobre els altres com en les formes de les pintures de Georgia O'Keeffe que transmeten moviment, continuïtat i interconnexió.
Durant anys, molts problemes musculoesquelètics s’han atribuït exclusivament a “males postures” o alteracions estructurals. Però actualment sabem que el moviment humà és molt més variable i adaptable del que abans es pensava.
No existeix una única manera “perfecta” de moure’s.
El cos està preparat per adaptar-se constantment a diferents situacions, càrregues i moviments. El problema no acostuma a ser una postura concreta, sinó la incapacitat del cos per tolerar certes demandes durant molt temps. Factors com el sedentarisme, la repetició constant, la fatiga, la falta de força o la por al moviment poden influir molt més del que imaginem.
La biomecànica també ens ajuda a entendre que el moviment no depèn únicament dels músculs i les articulacions. El sistema nerviós té un paper fonamental. El cervell decideix constantment quins músculs activar, com protegir una zona sensible i quina estratègia de moviment és més segura segons el context.
Per això, dues persones amb estructures físiques similars poden moure’s de manera completament diferent i experimentar nivells de dolor molt diferents.
Un dels exemples més freqüents on la biomecànica té un paper important és el dolor lumbar.
El dolor lumbar és una de les principals causes de limitació funcional arreu del món. Tradicionalment, s’ha relacionat amb desgast, hèrnies discals o “males postures”. No obstant això, avui sabem que la majoria dels casos de dolor lumbar no depenen només d’una estructura concreta.
La manera com el cos gestiona el moviment i les càrregues és molt més rellevant.
Una persona que passa moltes hores asseguda, per exemple, pot perdre mobilitat de maluc i disminuir la capacitat muscular de la zona abdominal i glútia. Davant aquesta situació, la columna lumbar sovint compensa assumint més moviment i més tensió. Amb el temps, això pot augmentar la sensibilitat dels teixits i generar dolor.
A més, quan apareix el dolor, moltes persones desenvolupen por al moviment i comencen a moure’s amb excessiva rigidesa. Aquesta estratègia de protecció, tot i que inicialment pot semblar útil, pot acabar augmentant encara més la càrrega i la sensibilitat de la zona lumbar.
Aquí és on la fisioteràpia té un paper fonamental.
L’objectiu no és només “corregir” una postura o tractar una estructura concreta, sinó ajudar la persona a recuperar moviment, força, confiança i capacitat d’adaptació.
Mitjançant l’exercici terapèutic, el treball de mobilitat, la força i l’educació en dolor, la fisioteràpia ajuda el cos a tolerar millor les càrregues del dia a dia. També permet reduir la por al moviment i recuperar estratègies de moviment més eficients i menys protectores.
La biomecànica moderna ens recorda que el cos humà no és fràgil. És adaptable.
Els teixits responen al moviment, s’enforteixen amb la càrrega adequada i poden recuperar capacitat funcional quan reben els estímuls correctes. Per això, el moviment continua sent una de les eines terapèutiques més potents que tenim.
Entendre com ens movem no és només una qüestió tècnica. És una manera de comprendre millor el cos, el dolor i la capacitat que tenim per adaptar-nos, recuperar-nos i continuar movent-nos al llarg de la vida.
McGill, S. (2016). Low Back Disorders. Human Kinetics.
Hodges, P. W., & Smeets, R. J. (2015). Interaction between pain, movement, and physical activity: short-term benefits, long-term consequences, and targets for treatment. The Clinical Journal of Pain, 31(2), 97–107.
Comerford, M., & Mottram, S. (2012). Kinetic Control: The Management of Uncontrolled Movement. Elsevier.
Lederman, E. (2010). The myth of core stability. Journal of Bodywork and Movement Therapies, 14(1), 84–98.
Van Dieën, J. H., Reeves, N. P., & Kawchuk, G. (2019). Analysis of motor control in patients with low back pain: a key to personalized care? Journal of Orthopaedic & Sports Physical Therapy, 49(6), 380–388.
Music Pink and Blue II, 1918 - Georgia O'Keeffe
PEL ITERAPIA
Fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià.
© 2024. All rights reserved.
Laura Buil Godia
