L'equilibri: la capacitat invisible que ens manté en moviment

Quan pensem en l’equilibri, sovint imaginem una persona gran intentant no caure o algú mantenint-se dret sobre una cama. Però l’equilibri és molt més que això.

És una capacitat essencial per moure’ns amb seguretat, confiança i autonomia en el dia a dia. Caminar, pujar escales, girar-nos, reaccionar davant d’un obstacle o recuperar-nos després d’una ensopegada són accions que depenen d’un sistema d’equilibri eficient

Amb els anys, lesions, dolor o inactivitat física, aquesta capacitat pot deteriorar-se. I quan l’equilibri disminueix, augmenta el risc de caigudes.

Però hi ha una bona notícia: L’equilibri es pot entrenar. I la fisioteràpia té un paper clau tant en la prevenció com en la recuperació.

Per mantenir-nos drets i reaccionar davant dels desequilibris, el cervell necessita informació constant sobre què passa al nostre cos i al nostre entorn.

Aquesta informació prové principalment de tres grans sistemes: el sistema visual que proveeix de molta informació que ens permet orientar-nos, el sistema vestibular que resulta fonamental per coordinar ulls i cap, reacionar davant els deseqilibris i mantenir la estabilitat i el sistema propioceptiu que és la capacitat que ens permet saber en quina posició es troben les diferents parts del cos sense necessitat de mirar-les.

El cervell combina la informació d’aquests tres sistemes constantment. Si un d’ells falla o envia informació menys precisa, l’equilibri es pot veure afectat.

Com en les figures de Giacometti, l’equilibri humà no és rigidesa, sinó una adaptació constant al moviment. No depèn només dels músculs o de "tenir bona coordinació" per això, el treball de l’equilibri en fisioteràpia no només implica músculs i força, sinó també entrenar la capacitat del cervell per integrar tota aquesta informació.

La investigació actual mostra que l’entrenament de l’equilibri pot:

• Reduir el risc de caigudes

• Millorar la mobilitat

• Augmentar la confiança en el moviment

• Millorar la capacitat funcional

• Disminuir la fragilitat

• Millorar el temps de reacció

Els programes més efectius solen combinar exercicis que requereixen adaptació i control del cos, treball de força, entrenament de moviments presents en el dia a dia i exercicis de tasques dals, aquells on el cervell ha de fer dues coses alhora.

El moviment és una de les millors eines preventives.

Treballar l’equilibri no és només evitar caure. És:

• Moure’s amb seguretat

• Mantenir independència

• Conservar autonomia

• Continuar fent activitats quotidianes

• Tenir confiança en el propi cos

                                                                                L’equilibri és qualitat de vida.

La fisioteràpia actual no només busca tractar lesions, sinó ajudar les persones a mantenir-se actives, segures i autònomes al llarg de la vida. Perquè moltes vegades, prevenir una caiguda és preservar molt més que un os. És preservar independència, confiança i benestar.

Sherrington, C., Fairhall, N., Wallbank, G., et al. (2019). Exercise for preventing falls in older people living in the community. Cochrane Database of Systematic Reviews, 1.

Horak, F. B. (2006). Postural orientation and equilibrium: what do we need to know about neural control of balance to prevent falls? Age and Ageing, 35(S2), ii7–ii11.

Muir, S. W., Berg, K., Chesworth, B., Klar, N., & Speechley, M. (2010). Balance impairment as a risk factor for falls in community-dwelling older adults. BMC Geriatrics, 10(1), 68.

Granacher, U., Muehlbauer, T., Gollhofer, A., Kressig, R. W., & Zahner, L. (2011). An intergenerational approach in the promotion of balance and strength for fall prevention. Sports Medicine, 41(5), 377–400.

Woollacott, M., & Shumway-Cook, A. (2002). Attention and the control of posture and gait: a review of an emerging area of research. Gait & Posture, 16(1), 1–14.

Alberto Giacometti - The Square II, 1948