Avantatges i desavantatges de l'apnea i la espiració forçada en el part.

Durant la fase d'expulsió, la manera en què la mare gestiona la seva respiració pot tenir un impacte significatiu en l'eficàcia de les contraccions i en el benestar general de la mare i el nadó. Dues tècniques respiratòries comunes són l'apnea (retenir la respiració) i l'espiració forçada (exhalar amb força de manera controlada).

Força en apnea

Avantatges:

1. Molta potència: Retenir la respiració mentre es fa força pot ajudar a concentrar tota l'energia en les contraccions uterines, augmentant la potència de l'empenta per tant resulta una tècnica molt eficient.

2. Coordinació amb les contraccions: En la fase de l'expulsiu és important que la força que realitza la mare es coordini amb la força de les contraccions: les apnees permeten una sincronía més fàcil optimitzant l'esforç.

3. Instruccions clares: Les instruccions de "aguanta la respiració i fes força" són senzilles i fàcils de seguir, cosa que pot ser útil en moments de gran estrès.

Desavantatges:

1. Hipòxia: Retenir la respiració pot disminuir l'oxigen disponible tant per a la mare com per al nadó, la qual cosa pot ser perillós en alguns casos.

2. Pressió arterial: L'apnea pot augmentar la pressió arterial de la mare, cosa que pot ser problemàtica per a les mares amb condicions cardiovasculars preexistents.

3. Fatiga: L'apnea prolongada pot causar fatiga més ràpidament, la qual cosa pot dificultar les fases posteriors del part.

Força en espiració Forçada

Avantatges:

1. Oxigenació contínua: Exhalar durant l'empenta ajuda a mantenir un flux constant d'oxigen a la mare i al nadó, reduint el risc d'hipòxia.

2. Reducció de la pressió arterial: Exhalar regularment pot ajudar a mantenir la pressió arterial de la mare en nivells més segurs.

3. Gestió de l'estrès i la fatiga: L'espiració forçada pot ajudar a la mare a mantenir la calma i a gestionar millor el dolor i l'estrès durant el part.

Desavantatges:

1. Menor força d'empenta: Exhalar mentre es fa força pot resultar en empentes menys potents, cosa que podria prolongar la fase d'expulsió.

2. Coordinació: Pot ser més difícil per a la mare coordinar les empentes amb l'espiració forçada, especialment si està sota estrès o dolor intens.

3. Complexitat en l'aprenentatge: Aquesta tècnica pot requerir més pràctica i instrucció prèvia, la qual cosa pot no ser ideal en situacions de part ràpid. Destacar que fer la força treient aire és el que la fisiologia faria. Per tant en un context de part natural sense anestèsia seria la tècnica de la espiració forçada la que es realitzaria. Avui dia, la majoria de parts són amb anestèsia i per això es una tècnica que es considera més complexa.

La decisió entre utilitzar l'apnea o l'espiració forçada durant el part ha de basar-se en les preferències individuals de la mare, les recomanacions del personal mèdic i les condicions específiques del part. Algunes mares poden trobar que l'apnea els proporciona la força necessària per a les empentes finals, mentre que altres poden preferir l'espiració forçada per mantenir-se més relaxades i oxigenades. És important que les mares practiquin ambdues tècniques durant les classes de preparació al part i rebin un assessorament adequat respecte el que seria més segur i efectiu pel seu cas.

Recorda que parir és un acte biològic i natural del cos de la dona per tant el instint sempre mana!

Amanda Greavette- Mar de amor